 |
| Escrit publicat a la revista municipal SOM-HI stembre/octubre 2013 |
Els problemes creixen, i els que ja teníem segueixen
sense solucionar. Piscina coberta, comissaria, auditori, lloguer de Clarà,
Retribucions, assessors, aturats, famílies sense ajuts...
Seguim sumant: una estació de tren sense
servei per les tardes, vorals de les vies deixades de la mà, sense servei
suficient d’ambulàncies al vespre, neteja viària, creació de llocs de treball,
ajuts a comerciants i restauradors... un seguit de problemes que se amunteguen
i ningú en fa res.
I seguim: Imputats, denúncies de fiscalia,
denuncies del Síndic, denúncies del Tribunal de comptes, denuncies del Defensor
del Pueblo...una sangria per tothom, però especialment pel Govern, que sense
programa ni objectius va fent camí cap a una situació de difícil solució a curt
i mig termini.
I segueixo: plens cada dos mesos, Ple
Municipal sense competències, retirada del dret de la paraula, exclusió de
mocions de l’oposició, manca de debat, exclusió de l’oposició a les empreses
municipals aprovades per la majoria de CiU PP i GIT sense participació de ningú
més, premsa municipal manipulada i que cada dia té més format de “propaganda
política “ i no pas d’informació com caldria.
Suma i segueix: malestar entre restauradors per
una normativa que ofega, malestar entre les entitats per la distribució de
subvencions sempre a favor de segons qui i segons com, malestar entre els
botiguers que veuen com els seus negocis, superats per la crisi, no tenen cap
ajut ni solució, malestar entre el ciutadà de peu que veu com els seus carrers
i places estan oblidades i brutes, malestar entre pares i mares que no reben
els ajuts necessaris per llibres, menjador...
I així
s’aguanta un govern que fa mil malabarismes inconscient del que passa i que
gira l’esquena a tot allò que suposa tenir posicions clares en defensa dels
interessos dels torrencs.
En definitiva, un Govern que s’allunya de la
ciutadania és un Govern sense futur, que mostra la cara més dura i la
insensibilitat que fa augmenti la desafecció amb els polítics (prou que ho
està). De vegades penso que això és el que es vol.
Pel PSC creu que aquesta situació pot
allargar-se durant molt de temps, a no ser que els polítics ens posem a
treballar tots plegats d’una vegada, oblidant-nos dels interessos propis de
cada parit i iniciem una nova etapa d’enteniment i debat que sigui capaç
d’obrir espais de participació que resolguin els problemes i donar prioritat a
les persones.
Generem propostes per generar una relació que
faciliti el treball en conjunt: que el Govern governi i que l’oposició
critiqui, proposi i fiscalitzi amb tota la normalitat que ens garanteix una
democràcia que poc a poc, de mica en mica hem anat perdent i que ara, més que
mai, hem de recuperar. No podem, a menys de dos anys d’unes noves eleccions
municipals, arribar a una situació que no ens permeti poder arribar a acords en
un futur. Trenquem la dinàmica o trigarem a superar l’actual situació de
crispació i acusacions entre uns i altres.
Insistim, és el Govern i únicament el Govern
que ha de fer l’esforç de canviar. És el Govern qui ha de tenir la valentia de
trencar amb qui manté polítiques reaccionaries a nivell social i nacional, és
el Govern qui ha de dir prou i obrir les portes, recollir idees, assumir la
crítica i posar solucions a tots aquests problemes que ara per ara semblen
tancats a un calaix amb una sola clau que, ves per on, nomes té el PP.
Jordi Solé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada