Bloc Socialista

Una mirada enrere. Joan Reventós i Carner

Joan Reventós i Carner De Viquipèdia Dreceres ràpides: navegació, cerca Joan Reventós i Carner Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004), va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya. Era nét de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines anti-franquistes i nacionalistes. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'educació. Després s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual va ser elegit primer secretari. Va formar part del govern de Josep Tarradellas, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i va formar part de la comissió negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona. El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum. Víctima d'una llarga malaltia va morir a Barcelona el gener de 2004.

Bloc Socialista

Pàgines

dimarts, 26 d’octubre del 2010

28 d'octubre a las 13h.... Ple extraordinari

divendres, 22 d’octubre del 2010

Mocions aprovades al Plenari de data 21 octubre 2010

Mocions aprovades al Plenari de data 21 octubre 2010

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Dijous, ple ordinari d'octubre

dimarts, 28 de setembre del 2010

Demà dimecres... ple extraordinari i urgent

dimecres, 15 de setembre del 2010

Més mocions al Ple

dilluns, 13 de setembre del 2010

Dijous, Ple