Ara tenim per endavant un dels reptes mes fascinants que pugui tenir un partit polític: les eleccions.
Encara son més fascinants quant se celebren al poble a on un viu i treballa. Fascinants i engrescadores perquè suposa explicar i debatre, contactar amb la realitat, parar l’orella i saber escoltar els problemes reals de la nostra gent per ser capaços d’envoltar-los de solucions i comprometre’ns a no deixar mai en un sac foradat allò que els preocupa i volen.
I el que volen és un govern capaç d’aglutinar voluntats, que sàpiga obrir la institució municipal a les persones, que sigui sensible amb les entitats, respectuosa amb la diferència, que sàpiga integrar, que s’oblidi de les lluites personals i posi sempre al davant de tot la col·lectivitat i els interessos generals.
Digueu en veu alta, de què han servit les polítiques traïdores, les complicitats per derrotar a un i altre personatge. De que ens ha servit als torrencs la veneració i el servilisme cap a una persona i a una sola idea?. En que hem avançat amb els recels i les traïcions?. Cal entendre els rivals com enemics?. En que ens han ajudat les persones que claudiquen davant d’un bloc o per una aliança que asseguri el seu seient a la sala de plens?.
Cal dir ben fort que no ha servit de res.
Només per deteriorar la política, per estendre la idea que som perversos, que els polítics només ens movem per interès personal, que neguem la col·lectivitat i, el que és pitjor, que tots som uns corruptes.
I nosaltres sabem que això no és més que la dialèctica de la dreta, aquesta dreta que usurpa la voluntat popular, que es mou per favoritismes, que volen entitats al seu servei, els qui veuen l’administració com un pas mes per aconseguir poder en lo econòmic i en lo polític. La dreta de sempre que sap que les persones senzilles, la gent del carrer, amb aquests arguments, s’allunya de la política i de participar en el seu futur.
Com deia en Joan Manuel Serrat: “Ens hem de desempallegar dels costums que mantenim i no ens agraden, ... de les vergonyes amagades que ni mengen ni deixen menjar”.
I ningú com el PSC, per liderar un procés capaç de tornar la dignitat a la política torrenca. Cal analitzar molt bé allò que volem i iniciar un procés que ens porti a concretar actuacions i velocitats: La base de la discussió i d’un acord amb la resta de forces polítiques democràtiques i de progrés de la població.
Només amb un programa elaborat, precís i realista podem oferir a les demés forces polítiques una base de treball que ens serveixi per formalitzar i enfortir un programa de govern que consolidi les polítiques progressistes a l’Ajuntament.
Nosaltres tenim un gran objectiu: Una majoria de progrés a Torredembarra.
La força d’uns objectius clars i un programa coherent. I caldrà enriquir-los entre tots –militants, simpatitzants i veïns-. Un plantejament que xoca frontalment amb la estratègia de l’engany i la submissió que el partit que ocupa amb dificultats l’alcaldia ostenta i exporta.
Fa pocs dies vàrem tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del cap de llista del PSC a El Vendrell, Martí Carnicer. Una frase ens va cridar molt l’atenció: “Els problemes no son més que una oportunitat pel futur”.
I quanta raó té en Martí. El PSC de Torredembarra té ara la oportunitat d’estar al capdavant de les reformes administratives i polítiques que necessitem a crits a l’Ajuntament.
El PSC pot aglutinar voluntats i desenvolupant les idees, aspirar a realitzar un canvi profund i sincer de la política que fins ara ha prevalgut al nostre municipi. Sense la nostra participació activa i generosa mai avançarà la política de progrés entesa com eina al servei de les classes menys afavorides.
Ens cal dons iniciar un treball seriós, a on el projecte de futur sigui acceptat i liderat per tots nosaltres, amb la confiança que tenim davant nostre l’oportunitat de canviar moltes coses. Som capaços de convertir en realitat les reformes administratives i polítiques, però també de posar ordre en un poble desmuntat, amb grans desigualtats de tracte entre barris i col·lectius.
Tenim l’oportunitat i l’obligació de posar damunt la taula accions que ens permetin obrir nous processos de participació. Cal canviar el tarannà dels qui estant al front de les polítiques socials.
Cal canviar les relacions amb les entitats i enfortir el sentiment de col·lectivitat com a torrencs i torrenques.
Caldrà treballar amb serenitat i amb fermesa. Som hereus de les polítiques socialistes que han portat a pobles i a ciutats al capdavant de la modernitat urbanística, social i política.
Per això ens fascinen les eleccions. Per saber el que penseu i comprometre’ns a treballar i a lluitar per no decebre a ningú.
