dissabte, 17 d’abril del 2010

La Canonja, 947è municipi català




El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de constitució del municipi de la Canonja, el 947è del Principat, situat entre Tarragona, Reus i Vila-seca i amb més de cinc mil habitants. La Canonja, amb set segles d'història, recupera la independència que va perdre el 1964 quan, en ple franquisme, fou annexat a Tarragona perquè s'hi pogués establir la naixent indústria química. Fa sis anys l'Ajuntament de Tarragona va començar els tràmits de segregació d'aquesta entitat municipal descentralitzada, un procés que culminarà amb la constitució legal de la Canonja com a municipi a la tardor, quan hauran passat sis mesos de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat del tràmit parlamentari. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha de designar ara una junta gestora, formada per onze membres, d'acord amb els resultats obtinguts a les últimes eleccions municipals corresponents al territori segregat. A l'hora de constituir la junta també es tindran en compte criteris de paritat entre homes i dones. Resta adscrit al terme de la Canonja, de 7,32 quilòmetres quadrats, el polígon petroquímic meridional de Tarragona, on hi ha establertes companyies com Basf, Bayer, Dow Chemical, Erkimia, Erkol, IQA, Repsol i Transformadora de Etileno. Hi ha informació sobre la Canonja a webs com la del municipi, la del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví, la pàgina personal de Joan Xatruch, el bloc la Canonja 3 i la llista de recursos eLaCanonja.com. D'aquí a mig any la Canonja deixarà d'aparèixer a la llista d'entitats municipals descentralitzades (EMD), els nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns. Actualment, són seixanta les EMD del Principat, la majoria a les comarques pirinenques i a l'Aran: Espui, Jesús, Pi, Tornafort, Valldoreix, Vilamitjana...

Al País Valencià hi ha onze entitats locals menors o pedanies, com Jesús Pobre i la Xara. I a Mallorca n'hi ha una, Palmanyola, entre Palma i Bunyola.

divendres, 26 de març del 2010

Preguntes i Consens





Tot i que la feina no amaina per no tenir competències delegades, la tasca d’un regidor sempre és de corresponsabilitat. Comprovar dades i fer el seguiment dels temes, és més feixuc davant de la manca de personal que és té. No és delega. Cal no oblidar-ho.

La paraula oposició defineix els regidors del plenari que no formen part de l’anomenat equip de govern. Una paraula que a voltes de fer-la servir esdevé un concepte equivocat.

No es tracta d’una mena de “digui’m vostè el que vulgui que mi oposo” o li faré la “guitza”, per citar alguns exemples col·loquials.

Hauria de seguir significant que hi ha més d’una manera de fer les coses, més d’una forma d’actuar i propostes per a on anar i com.

El Partit Socialista ha assumit el paper que li ha tocat en aquesta etapa convulsa. No seguirem recordant els pactes que no varen fructificar o la regidora que es va transfugar, ni tan sols recordar l’impossible equilibri dels grups que varen assolir la minsa majoria absoluta, que ja no hi és i que amenaça amb debilitar-se dia a dia.

Ara és el moment de la reflexió i de donar explicacions i propostes. Plenari rera plenari hem preguntat als regidors de l’equip de govern sobre temes importants. Molts, en som conscients, no han arribat a la ciutadania amb prou claredat.

Si qualsevol torrenc analitzés aquests plenaris, on sovint els punts de l’ordre del dia fregaven el rutinari o el mínim pes polític, comprendria que no es pot contrastar programes i solucions davant de la indefinició o l’ajornament constant.

Calia preguntar i evidenciar situacions. La manca de respostes o de “fugides d’estudi” ha teixit un fum a on es vol aplicar el “qui dies passa, anys empeny”.

Es reclama consens des de diferents fòrums de la ciutat. Sí, sempre és positiu. Però, pensem-hi una mica més.

Consensuar, després de destinar més de quatre milions d’euros sense consultar?

Consensuar, després d’ajornar amortitzacions i alliberar quantitats sense un pla econòmic definit?

Un pressupost de contenció és un consens. Un “campi qui pugui” perquè la roda del deute ja deixa de rodar, no pot ser la idea inspiradora d’un acord. És un acte de irresponsabilitat beneir una situació anunciada i decadent.

Nosaltres hem seguit treballant. Comissions i reunions, entrevistes des del despatx del grup municipal, des del nostre local I arreu a on hem anat a parlar amb veïns I veïnes.

La principal feina és dibuixar un projecte pels propers quatre anys. Un treball realista i ple d’il·lusions.

Un projecte que compta amb que l’any que ve, a la primera línia del pressupost hi haurà el deute de prop d’un milió d’euros de les desviacions en l’execució de les obres que estan en marxa des de fa massa temps. Un projecte que també haurà de comptar amb els crèdits que caldrà pagar.

No s’ha d’oblidar que han arribat a Torredembarra més de 4MEUR per a afavorir la contractació i el desenvolupament de projectes. I el que quedarà serà aquesta primera línia de deute i cap record d’haver ajudat a famílies torrenques.

Seguirem treballant.

dissabte, 6 de març del 2010

6 de març - Consulta al carrer



Avui, dia 6 de març a les 16.30 h. a la plaça Mossèn Joaquim Boronat de Torredembarra, els grups polítics del Partit dels Socialistes de Catalunya - Agrupació de Torredembarra, i l’Alternativa Baix Gaià, farem una enquesta/consulta als ciutadans i ciutadanes de Torredembarra. En el dia 8 de Març, dia Internacional de la Dona, volem parlar al carrer de les percepcions reals sobre problemes vinculats al gènere.

És una ocasió per a parlar amb les nostres veïnes i veins i copsar els seus neguits. Vine a la plaça! Vine a commemorar el dia internacional de la dona!

La Comissió executiva