Carta del Primer Secretaride José Montilla

Benvolguts amics i amigues,



Reprenc aquesta comunicació directa amb tots vosaltres. A partir d’ara us escriuré amb més freqüència i periodicitat, en la meva condició i responsabilitat de Primer Secretari. El darrer cop que us vaig escriure faltaven poques hores per a la cita amb les urnes. Llavors, us alertava i encoratjava sobre el tsunami conservador que recorre tota Europa: el tsunami de la dreta. El tsunami que vol retallar drets, prestacions i que vol una sortida neoliberal de la crisi.



Us deia que calia aixecar un espigó alt i fort. Un mur que aguantés l’envestida de les onades. Ni marxa enrere en polítiques socials, ni en la defensa de l’Estatut que vàrem votar. Doncs bé, ni l’alçada del mur ni la seva amplada van ser suficients. Però aquest mur democràtic no està ensorrat. No us deixeu confondre, ni permetem que l’autocrítica ens paralitzi. Ara cal reforçar els fonaments, repensar la seva estructura i fer-los més forts, més amples, més alts, més útils als ciutadans i ciutadanes, amb noves energies, idees i persones. En aquest combat no sobra ningú, però ens calen nous lideratges, més que mai, per construir l’alternativa al pensament nacionalista i conservador a Catalunya i a Espanya.



És temps de renovació i actualització, no de renúncies. El combat pels drets nacionals i socials no s’atura i ens ha de trobar preparats i disposats. L’ofensiva neocentralista i conservadora que també vol qüestionar l’estat de les autonomies, alimenta als que volen fer una nova estrebada al diàleg i la cooperació amb la resta dels pobles d’Espanya. Fins i tot, i de manera sobtada i sorprenent, assistim a notables posicionaments públics que ens volen situar en la cruïlla de la independència o la resignació al temps que ens diuen que aquests anys d’autogovern no han valgut la pena, o –en l’extrem contrari- són un excés que cal reconduir. Un cop més, els nacionalismes conservadors espanyol i català es retroalimenten i, alhora, s’utilitzen i s’ajuden. No ens deixem arrossegar per aquells que estirant de les puntes volen trencar l’espai central de convivència, pacte i col·laboració. Catalunya necessita defensar, desplegar i consolidar els seus instruments d’autogovern; no abandonar-los, ignorar-los o debilitar-los.



Hem acordat, com bé sabeu, obrir un període de debat socialista que ha de ser intern però, sobretot, ha de ser de diàleg amb la societat i els sectors progressistes de Catalunya. La renovació interna només serà creïble i útil en la lluita pels nostres valors i ideals si millora la nostra comunicació, connexió i comprensió de la societat catalana. Tenim molta feina per davant.



Mentre, i en paral·lel, hem d’afrontar les eleccions municipals amb intel·ligència i ambició. Els ciutadans i ciutadanes han de veure, clarament, en les nostres candidatures i propostes, tres senyals inequívocs. Primer: que hem començat ja el nostre procés de renovació amb noves idees i els millors i més experimentats candidats i candidates. Segon: que serem fidels als nostres ideals de justícia social i progrés oferint una proposta oberta i integradora des de la convicció socialista. Tercer: que la nació i el futur comencen a l’escala, el barri i les ciutats i viles de tota Catalunya. Que el futur del país és el mateix que el futur de les persones i que la lluita contra la crisi ha de ser la principal tasca política en els propers mesos.



Us he parlat d’ideals i fidelitats. Potser alguns poden pensar que no són paraules de moda. I acusen, els que les reclamem i reivindiquem, dient que són una pràctica antiga, de velles jerarquies i models autoritaris. Hem comès errors, sí; i ens cal renovació i modernitzar-nos, sí...; però la coherència personal, la paraula donada o el compromís polític no poden estar en subhasta. La política, des d’una concepció progressista, no és un exercici de vanitat mal dissimulada, ambició personal o vedettisme sense escrúpols. Les conviccions no cotitzen en un món com l’actual. Però si tot s’hi val, si no hi ha límits, si tot és el mateix i no es pot exigir res la política deixarà de ser portadora d’uns valors i l’esperança democràtica per a la majoria dels nostres conciutadans. Potser sóc una mica clàssic en algunes coses, però crec, sincerament, que la modernitat no és això que alguns ens volen vendre, a més, alliçonant-nos.




Ara centrem-nos en les municipals i en el debat i en el procés de renovació socialista. Estic segur que tothom sabrà fer el pas que toca. Alguns fer un pas endavant, altres enrere o al costat. Però tots junts hem iniciat el camí, i junts som més forts. Estem dempeus i ni ens aturarem ni ens aturaran.


Ànims i bona feina.