Bloc Socialista: Més Plenaris... dimarts al migdia

Una mirada enrere. Joan Reventós i Carner

Joan Reventós i Carner De Viquipèdia Dreceres ràpides: navegació, cerca Joan Reventós i Carner Joan Reventós i Carner (Barcelona, 26 de juliol de 1927 - 13 de gener de 2004), va ser un destacat polític català, un dels fundadors del Partit dels Socialistes de Catalunya, i president del Parlament de Catalunya. Era nét de Jaume Carner i Romeu i fill de Manuel Reventós i Bordoy. El 1950 va obtenir la llicenciatura en Dret per la Universitat de Barcelona, on més tard seria professor a les facultats de Dret i Economia. Durant l'època d'estudiant, va militar en diverses organitzacions clandestines anti-franquistes i nacionalistes. Ingressà al Moviment Socialista de Catalunya (MSC) i n'esdevingué un dels líders. Fou detingut per la seva militància política el 1957 i passà uns quants mesos a la presó. Vinculat a la Companyia d'Indústries Agrícoles per herència, treballà al grup editorial Seix-Ariel. El 1958, essent professor a la universitat, fou expulsat i empresonat durant tres mesos per la seva activitat política. Seria readmès a la Universitat més endavant, però tornat a expulsar per haver signat un document en què es demanava la dimissió del rector de la UB i del ministre d'educació. Després s'integrà a Convergència Socialista de Catalunya (CSC) i el 1976 va fundar al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. El 1977, aquest partit es va presentar a les eleccions generals en coalició amb la Federació Socialista Catalana del PSOE. Aquesta coalició es va convertir més tard en el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE), del qual va ser elegit primer secretari. Va formar part del govern de Josep Tarradellas, va ser diputat a les Corts Espanyoles, i va formar part de la comissió negociadora de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979. El 1980 va encapçalar la llista del PSC a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, va ser diputat del Parlament de Catalunya. Entre 1983 i 1986 va ser ambaixador d'Espanya a França, i després senador per Barcelona. El 30 de novembre de 1995 fou elegit president del Parlament de Catalunya amb els 75 vots de PSC, PPC, ERC i IC-V, enfront dels 60 vots de Convergència i Unió i prengué possessió del càrrec el 5 de desembre del mateix any. Fou president fins al final d'aquella legislatura, el 1999. L'any 2000 fou guardonat amb la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya i el 2005 amb la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya a títol pòstum. Víctima d'una llarga malaltia va morir a Barcelona el gener de 2004.

Bloc Socialista

Pàgines

divendres, 26 de novembre del 2010

Més Plenaris... dimarts al migdia

Cap comentari: