Escrit de la nostra companya Olga González publicat a Més Tarragona (27-09-2012)
El
senyor Martínez és un torrenc que no es distingeix de la immensa
majoria de la població. Té els problemes i preocupacions que,
en major o menor mesura, tenim tots. El seu darrer motiu d’indignació
és la decisió del Govern del PP de “mejorar” les condicions a partir de
les quals els aturats que s’hagin quedat sense prestacions puguin
acollir-se als 450 euros mensuals que l’Estat ofereix
a aquells que quedin orfes de qualsevol tipus d’ajuda. El senyor
Martínez té un fill que està a l’atur i que, amb les noves condicions en
ma, es quedarà sense aquesta prestació extraordinària. La manera
d’ajudar al seu fill, que té dos fills petits, de reduir
la seva angoixa i de cercar qualsevol via perquè pugui trobar feina és
el tema que centra ara totes les seves preocupacions.
A
aquest torrenc, com a tants ciutadans, no li ha agradat el que ha
passat a Catalunya i a Espanya en aquests darrers anys, des de
que l’esclat de la bombolla immobiliària va fer disparar les xifres de
l’atur. El senyor Martínez comparteix la convicció de què el benestar
públic no pot quedar exclusivament en les mans cobdicioses i
antidemocràtiques dels “mercats” i que han d’aportar més
aquells que més tenen, una certesa que per a ell quasi és una qüestió
de sentit comú. En cap cas creu que el preu de la crisi hagi de caure
sobre l’espatlla de les classes populars i mitjanes mentre el Govern de
Rajoy tira endavant, per exemple, una amnistia
fiscal per als grans defraudadors que suposa, a la pràctica, donar
barra lliure a gent capaç de posar les seves fortunes en paradisos
fiscals per evitar contribuir a ajudar als més dèbils en un país
sacsejat per la crisi. Més que una medalla al mèrit, com
a vegades sembla que vulgui fer el PP, el que el senyor Martínez vol és
que el Govern sigui implacable en la persecució d’aquests autèntics
lladres.
El
senyor Martínez s’estima Catalunya i encara recorda com li tremolava la
veu al seu pare quan li explicava la repressió contra la
més mínima manifestació cultural catalana, començant per la llengua,
que es va patir durant els durs anys de la postguerra i el primer
franquisme. Com
tants i tants catalans, el senyor Martínez no veu cap
contradicció entre estimar Catalunya i compartir un sentiment de
pertinença amb Espanya. Ell creu que una Catalunya lliure serà aquella
en la què els seus fills tinguin uns serveis i unes prestacions
socials públiques no ja de la màxima qualitat sinó d’excel·lència. El
senyor Martínez no creu que posar una frontera a l’Ebre sigui la solució
a cap dels problemes que té plantejats Catalunya i veu amb una certa
consternació com un determinat corrent d’opinió
majoritari entre els mitjans intenta fixar el debat entre
l’independentisme o “l’espanyolisme”, ignorant als senyor Martínez que
d’altra banda són el segment majoritari del país.
El
senyor Martínez no pot ocultar un somriure quan escolta als dirigents
de CiU competir entre ells a veure qui fa la soflama patriòtica
més estrident. També perquè té familiars propers directament implicats,
el senyor Martínez sap que el Govern “patriota” de CiU no ha tingut cap
problema a l’hora de retallar i suprimir ajudes, per exemple, a les
associacions de familiars de persones amb discapacitat.
Quan el senyor Martínez escolta als líders de CiU parlar de la
“voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada a la manifestació de
la Diada” no pot evitar pensar perquè aquests mateixos líders de la
dreta s’han especialitzat en ignorar les massives manifestacions
de la ciutadania de Catalunya contra les retallades salvatges que el
Govern de CiU ha practicat i que tan mal han fet entre les famílies
Martínez de Catalunya.
Quan
aquests dies escolto tants i tants debats essencialistes sobre “la
relación inconclusa entre Catalunya y España” en mitjans de
comunicació, especialment els públics, penso sovint en el senyor
Martínez i refermo la meva convicció ètica i personal que estic en
política, a les files del PSC, per intentar donar resposta a les
dificultats del seu dia a dia quotidià. Precisament aquests
dies tinc la certesa de què Catalunya serà lliure i socialment plena o
no serà quan els senyor Martínez d’aquest país puguin sentir l’escalf i
la protecció d’una Generalitat que no els deixi indefensos en mans de
les forces impersonals dels “mercats”.
Olga González
Membre de l’executiva del PSC del Camp de Tarragona
