diumenge, 23 de desembre de 2012

BONES FESTES





MOLT BONES FESTES
I
FELIÇ 2013

Companys, companyes, amics, amigues, entittats torrenques, simpatitzants, votants i a tot el poble de Torredembarra

dimecres, 17 d’octubre de 2012

OLGA GONZÁLEZ A LES LLISTES DEL PARLAMENT



 

“OLGA GONZÁLEZ, REGIDORA DEL PSC A TORREDEMBARRA, A LES LLISTES DEL PARLAMENT ELECCIONS 25-N”


El passat diumenge dia 14, el Consell Nacional del PSC va aprovar les llistes dels candidats al Parlament de Catalunya que el partit presentarà per les diferents demarcacions electorals en les properes eleccions que es realitzaran el proper dia 25 de novembre.

 A la candidatura de la circumscripció de Tarragona, va ser escollida entre altres, la nostra companya de l’Agrupació de Torredembarra Olga González el que representa, per tota la família socialista de la nostra població, un orgull i ho entenem com a un reconeixement i recolzament, per part de la Direcció del partit, a la bona feina que fem tots i totes els militants socialistes de Torredembarra en aquests moments de tantes dificultats que estem vivint tant a nivell polític i social com a  econòmic. 
      
Tanmateix destacar la presència a la mateixa llista de la companya Mayte Huerta de l’Agrupació de Roda de Berà, fet que constata el reconeixement territorial del Baix Gaià a les llistes socialistes.

dijous, 4 d’octubre de 2012

dilluns, 1 d’octubre de 2012

INFORME DEL PRIMER SECRETARI GENERAL APROVAT A L’ASSEMBLEA DE L’AGRUPACIÓ






ASSEMBLEA DE L’AGRUPACIÓ SOCIALISTA
28 DE SETEMBRE DE 2012-09-28

Companys i companyes.

Ara fa tot just 6 mesos que van començar una nova etapa en el sí de l’Agrupació Socialista. Com ja sabeu una nova Executiva va sortir escollida per tal d’iniciar un procés de renovació que fos capaç de recuperar, sumar i activar a l’Agrupació  per aconseguir implantar i arrelar al PSC en totes les capes de la societat civil de Torredembarra i a la vegada reorientar la nostra política cap una nova manera de fer i entendre el paper que hem de jugar tots els socialistes torrencs. Deia el dia 20 d’abril que nosaltres som catalanistes i torrencs i aquesta faceta l’hem intentat expandir per sentir-nos i a la vegada fer sentir a la població que som un partit proper que no oblida tots i cadascun dels problemes que tenim a la nostra població i que estem disposats a lluitar en pro d’unes polítiques més justes i equitatives. Vam dir també que hauríem de ser la referència dels qui volen un canvi i en particular a tots els que se senten d’esquerres, i la nostra política des de l’ajuntament, què és la més visible, ens està començar a apropar-nos a sectors que fins ara no es sentien representats per cap força política degut a anys i anys de lluites internes i personalismes exacerbats.
La nova Executiva va proposar-se des d’un moment i així ho hem fet, mantenir contactes periòdics amb les entitats de la població per tal de fer arribar les nostres propostes i conèixer de primera mà els problemes que afronten amb la política de favors i classista del govern que encapçala en Daniel Masagué.
Hem iniciat un procés per trobar-nos amb les entitats i aquestes han sabut valorar la nostra feina. Cada dia més les entitats ja siguin culturals, socials i/o esportives s’acosten a nosaltres per tal de donar-nos a conèixer la seva situació i només entitats sinó també persones que estan patin les politiques de retallades imposades des dels Governs de Madrid i Catalunya i que no troben el recolzament necessari en el nostre Ajuntament. Tots ells  s’adrecen a nosaltres per tal que fem de pont  i poder solucionar els problemes greus que tenim cada cop més exagerats. Però al front ens troben, i ara parlaré d’això, amb un Govern que no escolta, que no parla, que amaga la informació i que menyspreu tot allò que surti no de les seves files.
Tanmateix hem incrementat la nostra presència en les xarxes socials i cada cop som més els que participem de forma activa en els debats, creem informació, generem opinió...

LES PROPOSTES DEL PSC

Darrerament, per part de CiU, se’ns acusa de no tenir alternatives, de fer una política de queixes sense aportar solucions. És fals. I ho ha de saber tota la població. Sí tenim alternatives, sí tenim  propostes. Front la seva política de silencis i fets consumats nosaltres apostem per un enteniment que ens permeti avançar amb el màxim de forces possibles cap un Govern que garanteixi els següents punts:


Retorni les competències al Ple

Realitzar els plens en períodes mensuals

Convocar la Comissió aprovada ara fa 1 any del Reglament Orgànic Municipal i adaptar-lo als nous temps si cal

Revisar els contractes de lloguer :Revisant a la baixa el contracte del nou local de la policia; suspensió del contracte del local de Clarà i supressió del contracte amb la empresa de manteniment del pàrquing i assumir-ho l’ajuntament

Revisar el contracte de la neteja viària

Implantació de les Regidories de barris

Revisió de la política de productivitat

Contractes de persones amb les rendes mes baixes, aturats de llarga durada...

Crear bancs d’ajut per a famílies que no poden pagar aigua i llum

Un Pla d’Actuació Municipal (PAM) a curt, mig i llarg plac consensuat amb la màxima participació de partits, entitats i agents socials

GOVERN I POLÍTIQUES SOCIALS

Per ells les polítiques socials passen per la caritat, no per polítiques de solidaritat i efectives que ajudin a aquells que més ho necessiten. Crear els mecanismes necessaris per pal·liar el patiment de moltes famílies torrenques que es senten abandonades a la seva sort sense que des de la institució municipal se’ls hi ofereixi solucions efectives. Ells és mouen amb pantans perillosos  i cada dia que passa més s’enfonsen. És per això que des del Grup Municipal hem endurit la nostra política, és per això que demanem la dimissió del que considerem màxim responsable d’unes polítiques que porten a Torredembarra cap un problema rere l’altre sense cercar solucions que no signifiquin la compra de voluntats i callar veus.

Aquesta Assemblea ha de servir,  per referendar aquesta política i volem demanar i donar a conèixer a tots els nostres militants i simpatitzants que:

S’han acabat els temps de desunió en el partit. S’han acabat les lluites intestines. S’han acabat els grupets. Des d’aquesta secretaria i des de la CE s’ha fet un esforç integrador i ho seguirem fent. Les portes estan obertes per tots i totes. Estan obertes a aquells que estiguin per treballar per donar idees per debatre no per reafirmar egos personals, no per retornar a un passat recent que va trencar el partit en diferents personalismes. Estem oberts a aquells que vulguin aportar, estem oberts a aquells que colze a colze ajudin al partit a tornar al lloc que li correspon. Què ningú pensi que aquest secretari vol donar lliçons polítiques, que ningú vegi a la CE com un nucli tancat i restringit. Benvinguts dons els que així ho entenguin.

Els PSC de Torredembarra i els reptes de futur

I ja per acabar no vull deixar de fer menció als moments polítics que estem vivint a Catalunya. Son moments difícils per el país i per nosaltres. No acabem de recuperar-nos d’uns resultats negatius que ja estem abocats a una nova campanya electoral. El PSC és un partit catalanista i d’esquerres, som federalistes i creiem amb la necessitat d’avançar conjuntament amb tota la societat cap un nou model de relació amb l’Estat que ens permeti poder decidir el nostre futur com a Nació. I els socialistes ho volem fer convencent a la gent, a tots els partits que composen l’arc parlamentari espanyol i català, adaptant unes lleis i una constitució que facin possible a decidir el nostre futur.  Els socialistes catalans no podem recolzar un trencament unilateral amb l’Estat, hem de convèncer que el model que ens proposa el Sr. Mas no ens porta enlloc, un camí que amaga el seu fracàs amb polítiques de retallades i atacs continuats cap a les classes socials més empobrides dia a dia. La política, companys i companyes,  canvia a una velocitat ferotge, res se sembla d’un mes a l’altre i això ens obliga a estar sempre disposats a debatre a escoltar i assumir allò que el poble ens reclama. Nosaltres som hereus de polítiques que tenen el seu origen en un model federalista i catalanista, a nosaltres ens preocupen més les persones que les banderes, però ho hem de saber explicar i estar ara més que mai units, acceptar les diferencies, acceptar altres opcions per què això ens enfortirà,que ens permetrà avançar cap una societat més justa i una Catalunya més lliure, perquè amics no hi llibertat sinó hi ha justícia social, no hi ha llibertat mentre hi hagin persones que pateixen degut a les polítiques dretanes i exclusivistes.

dijous, 27 de setembre de 2012

PENSANT EN EL SENYOR MARTÍNEZ



 Escrit de la nostra companya Olga González publicat a Més Tarragona (27-09-2012)

El senyor Martínez és un torrenc que no es distingeix de la immensa majoria de la població. Té els problemes i preocupacions que, en major o menor mesura, tenim tots. El seu darrer motiu d’indignació és la decisió del Govern del PP de “mejorar” les condicions a partir de les quals els aturats que s’hagin quedat sense prestacions puguin acollir-se als 450 euros mensuals que l’Estat ofereix a aquells que quedin orfes de qualsevol tipus d’ajuda. El senyor Martínez té un fill que està a l’atur i que, amb les noves condicions en ma, es quedarà sense aquesta prestació extraordinària. La manera d’ajudar al seu fill, que té dos fills petits, de reduir la seva angoixa i de cercar qualsevol via perquè pugui trobar feina és el tema que centra ara totes les seves preocupacions.

A aquest torrenc, com a tants ciutadans, no li ha agradat el que ha passat a Catalunya i a Espanya en aquests darrers anys, des de que l’esclat de la bombolla immobiliària va fer disparar les xifres de l’atur. El senyor Martínez comparteix la convicció de què el benestar públic no pot quedar exclusivament en les mans cobdicioses i antidemocràtiques dels “mercats” i que han d’aportar més aquells que més tenen, una certesa que per a ell quasi és una qüestió de sentit comú. En cap cas creu que el preu de la crisi hagi de caure sobre l’espatlla de les classes populars i mitjanes mentre el Govern de Rajoy tira endavant, per exemple, una amnistia fiscal per als grans defraudadors que suposa, a la pràctica, donar barra lliure a gent capaç de posar les seves fortunes en paradisos fiscals per evitar contribuir a ajudar als més dèbils en un país sacsejat per la crisi. Més que una medalla al mèrit, com a vegades sembla que vulgui fer el PP, el que el senyor Martínez vol és que el Govern sigui implacable en la persecució d’aquests autèntics lladres.  

El senyor Martínez s’estima Catalunya i encara recorda com li tremolava la veu al seu pare quan li explicava la repressió contra la més mínima manifestació cultural catalana, començant per la llengua, que es va patir durant els durs anys de la postguerra i el primer franquisme. Com  tants i tants catalans, el senyor Martínez no veu cap contradicció entre estimar Catalunya i compartir un sentiment de pertinença amb Espanya. Ell creu que una Catalunya lliure serà aquella en la què els seus fills tinguin uns serveis i unes prestacions socials públiques no ja de la màxima qualitat sinó d’excel·lència. El senyor Martínez no creu que posar una frontera a l’Ebre sigui la solució a cap dels problemes que té plantejats Catalunya i veu amb una certa consternació com un determinat corrent d’opinió majoritari entre els mitjans intenta fixar el debat entre l’independentisme o “l’espanyolisme”, ignorant als senyor Martínez que d’altra banda són el segment majoritari del país.  

El senyor Martínez no pot ocultar un somriure quan escolta als dirigents de CiU competir entre ells a veure qui fa la soflama patriòtica més estrident. També perquè té familiars propers directament implicats, el senyor Martínez sap que el Govern “patriota” de CiU no ha tingut cap problema a l’hora de retallar i suprimir ajudes, per exemple, a les associacions de familiars de persones amb discapacitat. Quan el senyor Martínez escolta als líders de CiU parlar de la “voluntat de la ciutadania de Catalunya expressada a la manifestació de la Diada” no pot evitar pensar perquè aquests mateixos líders de la dreta s’han especialitzat en ignorar les massives manifestacions de la ciutadania de Catalunya contra les retallades salvatges que el Govern de CiU ha practicat i que tan mal han fet entre les famílies Martínez de Catalunya.    

Quan aquests dies escolto tants i tants debats essencialistes sobre “la relación inconclusa entre Catalunya y España” en mitjans de comunicació, especialment els públics, penso sovint en el senyor Martínez i refermo la meva convicció ètica i personal que estic en política, a les files del PSC, per intentar donar resposta a les dificultats del seu dia a dia quotidià. Precisament aquests dies tinc la certesa de què Catalunya serà lliure i socialment plena o no serà quan els senyor Martínez d’aquest país puguin sentir l’escalf i la protecció d’una Generalitat que no els deixi indefensos en mans de les forces impersonals dels “mercats”.


Olga González
Membre de l’executiva del PSC del Camp de Tarragona

divendres, 21 de setembre de 2012

COMUNICAT DE L'AGRUPACIÓ D'ERC I PSC



COMUNICAT DEL GRUPS MUNICIPALS DE L’AGRUPACIÓ D’ERC I DEL PSC DE L’AJUNTAMENT DE TORREDEMBARRA




Sr. Alcalde, s’ha acabat. Fins aquí hem arribat!

No cal que li recordem que som càrrecs electes i que representem als nostres votants del nostre municipi. Els nostres votants i els seus, els de tot el govern, estan en les mateixes condicions: La manca d’informació, transparència, comunicació, la manca d’atenció que mostra a la majoria de vilatans, i la mala administració dels diners municipals.

Després de tres anys del seu anterior mandat, que ja va ser una manca de respecte i d’informació constant vers els regidors antecessors nostres, ara segueix pel mateix camí.

En aquesta mateixa sala, el dia d’investidura d’aquest govern, tot van ser promeses d’obertura, de comunicació, d’informació i de debat.
Ens va nombrar un portaveu per quedar bé, i resulta que ni ell mateix està informat de res del que passa dins del propi govern. Volem dir: seu i de dos o tres més.

Fa dos Plens que va comprometre’s a reunir-se amb els grups polítics periòdicament: En set mesos, una sola vegada.

El que tenim clar és que vostè és com és i res el canviarà. De democràtic no en té res. La democràcia no s’ensenya, s’hi neix. Vostè va néixer dictador i seguirà insultant a la democràcia com fins ara.

No cal que porti per escut un partit, no cal que porti careta, no cal que es disfressi de corder, perquè se li veuen les potes de llop.
Cada u és com és i els altres li poden aguantar tot, o no.
Nosaltres no en tenim cap obligació.

Nosaltres diem prou i vostè vagi fent el que vulgui com ara.
La historia posa a tot hom al seu lloc, merescut o no. I el poble, quedarà com 30 anys enrere.
Per culpa de la seva manca de visió i ma dreta i cordura política.
I per portar les butxaques foradades, les polítiques d’amics, els favors i els tapa boques.
Vostè és poc valent i la seva covardia li costa molts diners al poble de Torredembarra.
Assessor i serveis jurídics al seu costat no pateixen la crisi. Els de la seva corda, volem dir.
Com pot explicar al poble que un sol informe jurídic costi al poble 21.200€?
I els lloguers, els pot explicar? Enriquint a entitats bancàries i a subordinats seus.

Estem cansats de repetir demanant el mateix: informació i diàleg, mentre vostè en fa de cada Ple un passeig militar.
S’han acabat les entrades “sota pàlio” i els passejos triomfals per Ona La Torre. La seva ràdio, però pagada amb els diners de tots.

El mateix poc respecte  vers l’oposició, l’ha tingut amb els seus socis de govern, posant-los, en entredit, i fent-los caure en presumptes  il·legalitats, tant en les Juntes de Govern Local, com al Ple.


No ha anat sol al marge de la llei, sinó que ha buscat la companyia de la desinformació, la poca experiència i la poca valentia. Tot molt ben maquillat i estudiat  perquè els seus socis tinguessin fe cega amb vostè, amb les excuses que hagi fet falta només per poder seguir al mateix vaixell.

Però, desgraciadament, no és el vaixell que anava a Ìtaca, no. Les restes que naveguen, van directes a les roques arrastrades per corrents poc favorables. Temps era temps i el temps tot ho destapa.

Els regidors/es novells, han tingut tant mal començament, que no han conegut ni saben que és el debat ni l’intercanvi ni exposició d’opinions ni d’idees per arribar al resultat final que s’anomena política. Una ciència tant inexacta que esdevé quan tothom pot expressar-se lliurament per construir i treballar en aquest cas pel nostre poble.

Gràcies a les seves formes de governar, han viscut la part més desagradable de la política.
Una veritable llàstima i un estroncament de moltes il·lusions i ganes de treballar pel poble. Esperem que algun dia ho puguin experimentar per tornar a fer guanyar la confiança i la credibilitat política als ciutadans.

Amb nosaltres de comparsa, prou!

Les herències, se les poleix vostè com varem haver de fer els altres. I un dia o altre ja parlarem de les seves, perquè se’n parlarà molt  temps.

Tot ho fa de pressa, tard i sense cap participació ni proposta nostra.
Per tant, com que té majoria, s’ho pot fer i desfer com ha fet fins ara.

No volem estar involucrats en assumptes i afers poc clars entramats per vostè mateix. Se’ls resol amb els seus assessors que per axó els paga.


Nosaltres, ja hem acabat per avui. Sortosament, no serà alcalde tota la vida. I ja és hora de que el poble sàpiga el tipus de persona que ens representa i les armes que gasta la màxima autoritat de Torredembarra.

Hem vingut al Ple perquè som conscients de la nostra responsabilitat i l’abandonem, conscients de la seva satisfacció, perquè demà tingui arguments més seriosos per fer el monòleg a Ona La Torre i les noticies a la premsa.
Al menys no se'n riurà de l’oposició ni del poble.

Pel bé de Torredembarra i pel bé del seu propi partit, Sr. Masagué dimiteixi.





Torredembarra, 20 de setembre de 2012