dijous, 29 d’abril del 2010

EL PSC DE TORREDEMBARRA EXIGEIX A L'ALCALDE MASAGUÉ QUE RECTIFIQUI...


EL PSC DE TORREDEMBARRA EXIGEIX A L’ALCALDE MASAGUÉ QUE RECTIFIQUI LES DECLARACIONS EN LES QUÈ ACUSAVA ALS SOCIALISTES DE “NO SENTIR ELS COLORS DEL POBLE”

Susanna Navarro: “El senyor Masagué ha comès una greu irresponsabilitat que exigeix una rectificació pública immediata. És intolerable que en ple segle XXI l’alcalde vulgui dividir als torrencs en dues categories, en funció d’on han nascut”

El PSC de Torredembarra ha exigit avui a l’alcalde Daniel Masagué que rectifiqui públicament d’unes declaracions seves a la radio municipal en les què titllava als representants socialistes com a “gent que no és del poble... no senten els colors... això ho fa algú que crec que és de Salamanca i que s’ho mira des de lluny” (textual).

Segons la primera secretaria de l’agrupació socialista de Torredembarra, Susanna Navarro, “l’alcalde ha comès una greu irresponsabilitat que exigeix una rectificació immediata. No pot ser que en ple segle XXI l’alcalde de Torredembarra es dediqui a dividir als torrencs en dues categories, en funció de si han nascut o no al poble.”

“Potser això respon a la mentalitat etnicista del senyor Masagué però els socialistes creiem que tots els ciutadans de Torredembarra, hagin nascut a la nostra vila o hagin trobat a La Torre el poble on viure i veure créixer als seus fills, mereixen el mateix respecte i la mateixa consideració. A nosaltres mai se’ns acudiria recórrer a on han nascut els regidors de CiU per desqualificar-los. Mai!”

Així mateix, els socialistes torrencs emplacen a l’alcalde a prendre consciència de què la moralitat es mesura segons uns altres paràmetres. “Per exemple, les regles morals, no escrites però que formen part del consens ètic col·lectiu, diuen que per ser alcalde s’ha de guanyar la confiança dels ciutadans expressada a les urnes, no mitjançant votacions al plenari en les què es resulta elegit amb el vot de regidors trànsfugues que perverteixen la voluntat popular”, ha resumit la primera secretària de l’agrupació socialista torrenca.

dissabte, 17 d’abril del 2010

La Canonja, 947è municipi català




El Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de constitució del municipi de la Canonja, el 947è del Principat, situat entre Tarragona, Reus i Vila-seca i amb més de cinc mil habitants. La Canonja, amb set segles d'història, recupera la independència que va perdre el 1964 quan, en ple franquisme, fou annexat a Tarragona perquè s'hi pogués establir la naixent indústria química. Fa sis anys l'Ajuntament de Tarragona va començar els tràmits de segregació d'aquesta entitat municipal descentralitzada, un procés que culminarà amb la constitució legal de la Canonja com a municipi a la tardor, quan hauran passat sis mesos de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat del tràmit parlamentari. El conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha de designar ara una junta gestora, formada per onze membres, d'acord amb els resultats obtinguts a les últimes eleccions municipals corresponents al territori segregat. A l'hora de constituir la junta també es tindran en compte criteris de paritat entre homes i dones. Resta adscrit al terme de la Canonja, de 7,32 quilòmetres quadrats, el polígon petroquímic meridional de Tarragona, on hi ha establertes companyies com Basf, Bayer, Dow Chemical, Erkimia, Erkol, IQA, Repsol i Transformadora de Etileno. Hi ha informació sobre la Canonja a webs com la del municipi, la del Centre d'Estudis Canongins Ponç de Castellví, la pàgina personal de Joan Xatruch, el bloc la Canonja 3 i la llista de recursos eLaCanonja.com. D'aquí a mig any la Canonja deixarà d'aparèixer a la llista d'entitats municipals descentralitzades (EMD), els nuclis de població sense ajuntament propi que es regeixen conjuntament per una junta de veïns. Actualment, són seixanta les EMD del Principat, la majoria a les comarques pirinenques i a l'Aran: Espui, Jesús, Pi, Tornafort, Valldoreix, Vilamitjana...

Al País Valencià hi ha onze entitats locals menors o pedanies, com Jesús Pobre i la Xara. I a Mallorca n'hi ha una, Palmanyola, entre Palma i Bunyola.